La vida novael vint de juliol era que el meu ullun dia de gran sol, com qui no vol,lull teu va veure i va dir: estic tan sol,amat, a dintre teu mirar hi vull. lo tot del món, estés com en un fulli barrejat tal potatge al perol,a lull va revelar se li dun volamb aquell batibull dalló que bull. i va saber que el món era mancat,llavors, perqué ell i tu no sou tot u.anorreat, fet miques, esclafat, lull va pregar a lull submergir se en tu,una, per retrobar te en unitat.ell no sabia que és, aixó, el més dur.
