Læordinador i el cervell, de j. von neumann (1957), i els ordinadors i la intel·ligència, dæa. m. turing (1950). ùdos textos complementarisù són el fruit de la saviesa que aquests grans matemàtics havien acumulat sobre els camins paral·lels de la neurociència i la informàtica. es tracta de dues reflexions molt lúcides sobre la incipient informàtica de mitjan segle xx. si bé hem de reconèixer que conceptes tan ambiciosos com cervell electr.nic i intel·ligència artificial ùen què indubtablement es fonamenten les idees de von neumann i turingù no han permès de crear enginys dotats dæintel·ligència artificial, tanmateix cal admetre que en altres aspectes la informàtica actual ha superat àmpliament les expectatives que fa cinquanta anys generaren les seves aportacions. gràcies als treballs de von neumann i turing, la potència de càlcul i de mem.ria dels ordinadors actuals pot començar a suplir les mancances del procés cognitiu humà.
