Læorganització dæuns campaments clandestins a castellterçol (moianès), a la fi de la dècada de 1960, va constituir la llavor de læobjecció de consciència. dæallà en va néixer un moviment que va fer possible allò que semblava utòpic: posar fi a la militarització dæuns anys decisius de la vida dels joves, posant a prova læexèrcit espanyol i la mateixa dictadura franquista. aquesta publicació rescata de la penombra els inicis de læobjecció de consciència i la seva base social i ideològica, reflexiona sobre la construcció de la memòria social i aporta consideracions i experiències del rol mediador de læart en els processos de recuperació i de transmissió de la memòria democràtica. les contribucions que sæhi apleguen són fruit de recerques universitàries multidisciplinàries: de les arts visuals, læantropologia, les ciències de læeducació i la memòria democràtica. la monografia inclou la documentació gràfica i textual de la rua acció verapau bolet, de læartista moianès marcel·lí antúnez, un dels fundadors de la fura dels baus, una acció artística integrada en aquest projecte.
