La vida de la jove juliette lavelle discorre plácidament entre el seu estudi de montmarte i les classes a la universitat de la sorbonne, on estudia art i literatura orientals. enmig dels diálegs irritants amb el seu professor, de lenlluernament que sent per un poeta tarat, i de les converses telefóniques amb el seu psicoanalista, la juliette escriu un conte i el presenta al premi epiménides de paradoxes lógiques. largument no és cap altre que el dun conte que es presenta a un premi i el guanya per unanimitat. tots els personatges daquesta obra coral que prospera a mesura que avança tenen una ombra damunt seu. tothom vigila tothom. res no és el que sembla. tot té una doble cara, un doble fons i dos punts de vista. res de blanc o negre: aquí hi triomfa lescala de grisos sota el cel rosaci dun capvespre a parís. una noia ingénuament brillant, un professor obtús amb psoriasi recurrent, un poeta engalipador i cagacalces, un jurat ben avingut, un psicoanalista mig foll i uns secundaris imprescindibles conformen aquesta nouvelle aparentment asserenada que es transforma en un thriller on els vius i els morts formen part de la mateixa partida descacs.
